Café Ruso

 

 

                                                                     Port Mariel 1980

                                  ous

 

En casa ploraven tots,

                                                                    jo no ho volia

                                                               pot ser hi havien raons.

Aquells anys encara la solitud no semblava possible,

tot just començava,

i el temps faria la seua tasca assassina.

 

Els ous volaven pers voltants de la casa,

 la porta tancada  prenia la direcció de la llum,

 jo era feliç i els avis estaven  tranquils com si res.

 

En arribar els senyors representants de patrimoni 

                                         s'emportaren  unes cadires,

aquell  matí  la meua germana no va anar  a l' institut,

un dia perfecte, els que vindrien no tant,

                                                   tots  hi callaven,

                                                   hi havia una revolució per davant.

                                                               - i el pare orfe quasi mort -

Els  vaixell cegaven les llums de la meua infantesa, 

la mar no ha estat  mai                      -pròxima al meu destí-

 amb el pas del temps  podria haver plorat

                                                           - haver-ho intentat-

 

 han  passat molts anys i encara recorde aquell dia amb felicitat,

 sent la  ferida com si fora només una possibilitat de dolor

                                                                   -sempre havíem tornat de la casa de camp-  

ningú ha tornat mai

ningú ha tornat

ningú ha

ningú.