Port Mariel 1980
ous
En
casa ploraven tots,
jo no ho volia
pot ser hi havien raons.
Aquells
anys encara la solitud no semblava possible,
tot
just començava,
i
el temps faria la seua tasca assassina.
Els
ous volaven pers voltants de la casa,
la porta tancada prenia la direcció de la llum,
jo era feliç i els avis estaven tranquils com si res.
En
arribar els senyors representants de
patrimoni
s'emportaren unes cadires,
aquell
matí la meua germana no va anar a l' institut,
un
dia perfecte, els que vindrien no tant,
tots hi callaven,
hi havia una revolució per davant.
- i el pare orfe
quasi mort -
Els
vaixell cegaven les llums de la meua
infantesa,
la
mar no ha estat mai -pròxima al meu destí-
amb el pas del temps podria haver plorat
- haver-ho intentat-
han passat
molts anys i encara recorde aquell dia amb felicitat,
sent la ferida com si fora només una possibilitat de
dolor
-sempre havíem tornat de la casa de camp-
ningú
ha tornat mai
ningú
ha tornat
ningú
ha
ningú.
Comentarios
Publicar un comentario