L'artista cubà, Abel Dávila, afincat a Antella presentà ahir el seu poemari 'La flor extraviada'

Prop d'un centenar de persones van assistir a l'acte celebrat al Museu de la Ciutat de València



Prop  d'un  centenar  de  persones  van  assistir  a  l'acte  de  presentació  del  poemari autobiogràfic  "La  flor  extraviada",  de  l'artista  d'origen  cubà  establert  a  Antella  Abel  Dávila Sabina, celebrat en la vesprada d'ahir en una de les sales del Museu de la Ciutat de València.
Manel  Alonso  Català,  Imma López  i  Elena  Escribano  van  ser  els  encarregats  de presentar davant del  públic aquest primer llibre de poemes d'Abel Dávila (Cienfuegos, 1973), que  està  escrit,  segons  apuntaren,  amb  un  llenguatge  "senzill  i  perfecte,  proper  i commovedor" .
"Si hi ha una cosa que m'agrada és la llibertat. Sé és lliure o no és. L'home, com una flor, necessita de nutrients, d'amor, de terra. Aquest poemari  és un cant a l'esperança, una obra que m'ha fet ser millor persona ", va dir un emocionat Abel Dávila durant la presentació del llibre, on arrela, "des del dolor i la distància", en la recerca de la reconciliació i la gratitud amb els éssers estimats de la seua Cuba natal.
Durant l'acte, que va estar amenitzat pel guitarrista d'origen cubà Ernesto Urra, es van llegir alguns dels 37 poemes de "La flor extraviada", editada per Germania. "Allà, en l'espai buit, on la flor s'extravia, habita l'esperança", resa la contraportada de l'obra  que forma part de la col·lecció Viatge al Parnàs.
La professora Elena Escribano va agrair a Dávila el fet d'animat a escriure aquest llibre que "ara deixa de ser només teu per pertànyer a tots". Després de la protocol·lària signatura de llibres per part de l'autor, va tenir lloc un vi d'honor al vestíbul del Museu.
Llicenciat  en  Belles  Arts  per  l'Institut  Superior  d'Art  de  l'Havana,  l'escriptor  i  pintor establert i amb estudi a Antella des de 2007, ha dedicat la major part de la seua trajectòria a l'àmbit  museístic,  sense  abandonar  mai  la  creació  plàstica.  Dávila,  qui assegura  escriure impulsat per trobar l'equilibri entre la imatge i la paraula, ha participat en diverses exposicions
i recitals poètics, i és actualment alumne del taller de poesia de la UPV.
Ajuntament d'Antella




















Cerca de un centenar de personas asistieron al acto de presentación del poemario autobiográfico “La flor extraviada”, del artista de origen cubano afincado en Antella, Abel Dávila Sabina, celebrado en la tarde de ayer en una de las salas del Museo de la Ciudad de Valencia.
Manel Alonso Català, Inma López y Elena Escribano fueron los encargados de presentar ante el público este primer libro de poemas de Abel Dávila (Cienfuegos, 1973), que está escrito, según indicaron, con un lenguaje “sencillo y perfecto, cercano y conmovedor”.
“Si hay algo que me gusta es la libertad. Sé es libre o no se es. El hombre, como una flor, necesita de nutrientes, de amor, de tierra. Este poemario lo concibo como un canto a la esperanza, como una obra que me ha hecho ser mejor persona”, dijo un emocionado Abel Dávila durante la presentación del libro, donde el autor hunde sus raíces, “desde el dolor y la distancia”, en la búsqueda de la reconciliación y la gratitud con los seres queridos de su Cuba natal.
Durante el acto, que estuvo amenizado por el guitarrista de origen cubano Ernesto Urra, se leyeron algunos de los 37 poemas de “La flor extraviada”, editada por Germanía. “Ahí, en el espacio vacío, donde la flor se extravía, habita la esperanza”, reza la contraportada de la obra que forma parte de la colección Viaje al Parnaso.
La profesora Elena Escribano agradeció a Dávila haberse animado a escribir este libro que “ahora deja de ser sólo tuyo para pertenecernos a todos”. Tras la protocolaria firma de libros por parte del autor, tuvo lugar un vino de honor en el vestíbulo del Museo.
Licenciado en Bellas Artes por el Instituto Superior de Arte de la Habana, el escritor y pintor afincado y con estudio en Antella desde 2007, ha dedicado la mayor parte de su trayectoria al ámbito museístico, sin abandonar nunca la creación plástica. Dávila asegura escribir impulsado por hallar el equilibrio entre la imagen y la palabra. Ha participado en diversas exposiciones y recitales poéticos, y es actualmente alumno del taller de poesía de la UPV.

Deixa un comentari









Comentarios

Entradas populares