La pell dels mots



La pell dels mots


Com una mossegada al meu cos

els versos amaguen dents de melic.

La seua sang d`ossos d’hivern

són la pell desfeta en pètals,

i els ulls, plens de síl·labes gelades,

amaguen els mots.

Els meus genolls, nuets de nits i de silenci,

fan caure la paraula dins de la llum.



La piel de las palabras


Como una mordida en mi cuerpo

los versos ocultan dientes de ombligo.

Su sangre de huesos de invierno

son la piel desecha en pétalos,

y los ojos,llenos de sílabas heladas

ocultan los vocablos.

Mis rodillas ,desnudas de noche y silencio,

hacen caer  la palabra dentro de la luz.






 

Comentarios

Entradas populares