CLÍVIA poema de josep micó conejero

 

 

 

 

 

 

 

{...}

Estimem-nos com les flors

en nosaltres mateixos
en vosaltres mateixos
en ells mateixos,
com les flors, només com les flors,

{...}

Nichita Stănescu (traduït al català per Pere Bessó)

CLÍVIA

Clívia del pati de casa,

amerada de mirades corpreses,

fulles verdes de sabre i flors taronja,

t’han contemplat tres generacions

i tu floreixes cada primavera.

El temps s’esvara per les teues branques

com pluja engolida per l’albelló.

Ull de cristall que has reflectit la vida

i no has tremolat per la fúria delsvents.

Fa anys que volia fer-te un poema,

de quietud remullada de saba.

Monòleg en un atzucac,

unidireccional.

Josep Micó Conejero