LA CIUTAT INTERIOR d’Abel DÁVILA SABINA
Quan Abel em va demanar de presentar el llibre com a mestra del taller de la UPV, vaig dir que li’l presentaria com amiga i companya de versos. Abel Dàvila és un artista natural, marca del tròpic, no crec que li haja ensenyat res, ho portava de casa, de fàbrica. Abel fa com qui no fa, participa però mentre expliques les regles de la mètrica o alguna estètica de referència de la poesia catalana, ell està dibuixant, escrivint a la llibreta, i després et sorprén amb uns versos contundents i emocionants. Sap fer de l’anècdota categoria i d’un ocell refugiat i ferit al pati de casa un cant a la fragilitat i al desig de volar. A més, no puc ser imparcial i us contaré per què: estàvem esmorzant a la Fira de Xàtiva (allà per 2019), quan Abel va traure una carpeta amb els dibuixos i ens els va mostrar, quedava tot just una setmana perquè finalitzara el termini del premi Gregal i li vaig exigir que es presentara, estava segura que guanyaria! Com diu Joaquim Pijoan a la Nota prèvia de
